Abel

El personatge d'Abel és un personatge de personalitat feble, envejós, covard, desganat i gandul.
Acata sense vacil·lar l'autoritat i accepta tot allò establert intentant utilitzar-ho en benefici propi. Caïm li inspira enveja i alhora por per la seva força i la seva superioritat.
Quan es sent desprotegit se'n va amb el seu pare.
Els seus trets són d'aspecte efeminant, com per exemple:

• Barbamec
• Ros
• Bell
• Veu aguda i ridícula.

EL PERSONATGE DE JAVHÈ

Javhè, representa al personatge de Déu.

Encara que no s’esmentin els seus trets físics, podem dir que té un caràcter molt dominant i avar, provocant un gran temor en els altres personatges.

Per la seva forma d’actuar, sembla ser venjatiu, omnipotent, estricte amb mal caràcter, poc comprensiu i capaç de saber mantenir l’ordre entre el cel i la Terra.

Alhora de comunicar-se amb els personatges, Javhè demostra tenir una llengua molt formal, correcte i culte. Sempre utilitzant un to d’autoritat.

Fiamma Sosa

Caïm

És el personatge més complex i el protagonista de l’obra.
És fill d’Adam i Eva i el germà gran d’Abel i Nara. Al contrari que la seva familia, en Caïm és inconformista i dubta molt sobre la divinitat del seu Jahvè. Està fart de totes les normes que imposa i que ell sigui el que fa la feina bruta mentre que el seu germà i el seu pare no fan res.
És rebel, i no es porta bé amb el seu pare. Està enamorat de Nara, la seva germana petita, i sempre es baralla amb el seu germà Abel, a qui finalment acava matant.
Demostra molt intel·ligència i determinació, crea paraules noves com per exemple la paraula “ plorar ”. És el més valent de tots i li té molt d’afecte a la seva mare. Té moltes ganes de viure la seva vida, distanciat de les normes que se l’imposen i vol veure el món que hi ha més enllà de l’Edén i els seus voltants.

ELISABETH OLMEDO.

Moments d'humor o ironia

• Quan parlen del collaret d'estrelles i Adam deixa veure la seva ignorància creient que les estrelles es poden agafar amb la mà.
• Quan diuen que a la relliscada també li podrien haver dit pífia.
• El parany que para Jahvé als revolucionaris en la revolta al cel, i com Querub explica que Satanàs feia propaganda de forma gens dissimulada.
• Quan Caïm porta la pera i li pregunten d'on l'ha tret i diu: " D'una perera!"
• Quan un personatge diu: Jo em rento les mans (es mira les mans), no literalment, es clar.
• Quan Caïm diu: La cova de Baixa-i-mira.
• Quan apareix el diable, que comença a parlar i tots el fan callar perquè adorna molt les frases i s'allarga molt.
• Quan expliquen que Eva es va equivocar d'arbre i no era la poma, la que volia provar, sinó la pera.
• El moment en què Abel i Nara proposen a Adam i Eva que els deixin el seu llit i ells s'escandalitzen.
• Les discusions s'abel i Caïm per aconseguir Nara, i ella que passa d'un a l'altre com si res.
• quan Caïm està parlant amb Querub del seu germà i li diu que és un imbècil.
• Quan Caïm li parla al seu pare amb molta ironia.
• Quan Caïm insulta al seu germà i es fa el fort davant de Nara.
• Quan Adam casa als seus dos fills i no paren d'interrompre'l.
• Que Adam no fa res, només menja, dorm i rondina.
• Quan Abel va corrents a la seva mare i li diu que li fa por Caïm perquè li ha pegat i es comporta com un nen petit.
• Quan Caïm li diu a Querub que el seu pare pensa que les coses fetes en diumenge no serveixen per res.
• Quan Caïm li diu a Nara que es quedi amb ell perquè Abel és més afeminat.
• Quan la Nara no deixa de preguntar que si li donaràn una casa quan es casi.
• Quan el Caïm es vol colar al jardí perquè Nara s'enamori d'ell.
• Quan Adam i Eva parlen de que no saben que fer amb Caïm.
• Quan Querub parla amb Caïm i li comenta que Jahvé ha preparat 10 manaments, Caïm es queixa de que triga molt a fer-los i Querub li respòn que és normal, ja que té tota l'eternitat.
• Quan Nara diu que els dos germans la comparteixin i en Caïm diu: "Com podríem anomenar el tipus de dona que fa això?"
• Quan en Caïm li diu a eva que li fabriqui una femella amb Adam.
• Quan el diable diu tota l'estona que estima molt a Eva i a Caïm i que s'arrepenteix d'haver causat el pecat.
• Quan Caïm es un moment diu: "Jo no sóc un marieta!"
• Quan en una escena de sobte apareix Nara seductora amb una flor a la boca.
• Quan després d'haver expulsat a Caïm, el que li preocupa a Eva es si no renyaran a Querub per haver-li donat l'espasa.
• Quan anomena una abella, a la que ha posat el nom pel seu germà Abel.
• Quan Adam fa callar a Eva cada dos per tres.

Marta Moreno

Modificació d'una escena

QUERUB: Home sacríleg, d’on has tret aquesta PERA?

Al mot pera els quatre àngels flecten el genoll dret a terra i abaten les espases

CAÏM: Del terra, és una pera tuberculoide
QUERUB: Com gosses tractar d’enganyar a un servidor de Jahvè. No veus que tan sols amb un gest de la seva mà, un simple gest, pot esclafar-te?
No ets res comparat amb ell, i l’has ofès, l’has ferit.
CAÏM: I que en sap Jahvè? No ha sigut capaç de mantenir un món ideal, tot es ple de dolor i sofriment. Em llevo quan encara es de nit i termino la feina quan la nit despunta. Aquesta no es la vida que ell va prometre als meus pares!
QUERUB: Els teus pares van pecar, i van rebre el seu càstic just i necessari, res més, s’ha acabat! Dóna’m la pera i sigues conseqüent amb les teves accions.
EVA (Aterrida): Ay, mare.....

Llavors, de sobte, els quatre angels desenvainà les espases i clavarles una per cada costat del tronc del Querub, i aquest caiguè abatut. Caïm els ho va agraïr, i a més, els angels van otorgar la poma a Caïm.

CAÏM: Ara em menjaré la pera i adquiriré coneixements... discerniré entre el bé i el mal, i el més important, m’equipararé a Jahvè.

Caïm mossegà la pera.

CAÏM: Oh! De sobte tinc la sensació de que ho conec tot... cap paraula s’escapa del meu vocabulari. A més ara em podré comparar amb Jahvè, estic al nivell d’una divinitat. Angels, vosaltres que m’heu ajudat, podrieu fer-me un últim favor?
Els angels afirmen
CAÏM: Porteu aquesta carta a Jahvè, encara que si es omniscient ja hauria de saber que tinc ganes de tenir un duel d’espases amb ell... però veig que no se’n adona.

Una Boira acompanyada de trons ocupa tota l’escena. Entra Jahvè

JAHVÈ: Com que no me’n adono, pobre ignorant? Creus que podràs guanyar-me a mi, el millor esgrimidor de l’univers (i l’únic fins el moment)?

CAÏM: No ho crec, estic del tot segur que ho farè. I després de guanyar-te, obriré les portes de l’Edèn a tothom, i tots tornarem a ser feliços sense haver de treballar ni haver de preocupar-nos per res.
La Boira s’esvaeix. Surt Jahvè
JAHVÈ: Llavors, fem-ho així. En una hora a la porta de l’Edèn tindrem el duel.
NARA:Que ets boig, Caïm? Que esdevenirà si perds? Qui podrà aplacar la fúria del creador? Que serà de nosaltres?
CAÏM(A Nara): I si guanyés? Coexistiríem en pau i harmonia, tu i jo, més enllà d’aquella muntanya (senyalant) On la terra mana llet i mel i formaríem una família sense pors sense patiments...Que feliços que seríem....
EVA:(Amb pena) Ves-te’n en pau, fill

Tots es desplaçaran fins la porta de l’Edèn, menys Adam que romandrà al llaç de la cabana.
Caïm que havia agafat l’espasa de Querub en front de Déu que porta una espasa laser.

JAHVÈ: A partir d’ara se te’n dirà Lòser, perquè vas lluitar i vas perdre.
CAÏM:Ara rai¡ No et passis, que ja vols tornar-me pols.....

Lluiten. Desprès d’una bona estona, Jahvè tira Caïm al terra i es disposa a matar-lo, però Nara apareix amb una branca d’Olivera :

NARA(Estabornint Déu amb d’un cop) : En toma (amb satisfacció veient Jahvè al terra) ja s’ha acabat, veieu que fàcil, tanta tonteria...(Plora i s’abraça a Caïm)... Què he fet? He matat un déu, he matat Jahvè....(entre sanglots) He acabat un ésser
CAÏM (Mentre obre la porta al paradís) També ens has obert la porta a la felicitat

Tots entren i tanquen la porta sense Adam

Victor Garcia & Jesús Román

L'ase- Laia García i Marta Moreno