Modificació d'una escena

QUERUB: Home sacríleg, d’on has tret aquesta PERA?

Al mot pera els quatre àngels flecten el genoll dret a terra i abaten les espases

CAÏM: Del terra, és una pera tuberculoide
QUERUB: Com gosses tractar d’enganyar a un servidor de Jahvè. No veus que tan sols amb un gest de la seva mà, un simple gest, pot esclafar-te?
No ets res comparat amb ell, i l’has ofès, l’has ferit.
CAÏM: I que en sap Jahvè? No ha sigut capaç de mantenir un món ideal, tot es ple de dolor i sofriment. Em llevo quan encara es de nit i termino la feina quan la nit despunta. Aquesta no es la vida que ell va prometre als meus pares!
QUERUB: Els teus pares van pecar, i van rebre el seu càstic just i necessari, res més, s’ha acabat! Dóna’m la pera i sigues conseqüent amb les teves accions.
EVA (Aterrida): Ay, mare.....

Llavors, de sobte, els quatre angels desenvainà les espases i clavarles una per cada costat del tronc del Querub, i aquest caiguè abatut. Caïm els ho va agraïr, i a més, els angels van otorgar la poma a Caïm.

CAÏM: Ara em menjaré la pera i adquiriré coneixements... discerniré entre el bé i el mal, i el més important, m’equipararé a Jahvè.

Caïm mossegà la pera.

CAÏM: Oh! De sobte tinc la sensació de que ho conec tot... cap paraula s’escapa del meu vocabulari. A més ara em podré comparar amb Jahvè, estic al nivell d’una divinitat. Angels, vosaltres que m’heu ajudat, podrieu fer-me un últim favor?
Els angels afirmen
CAÏM: Porteu aquesta carta a Jahvè, encara que si es omniscient ja hauria de saber que tinc ganes de tenir un duel d’espases amb ell... però veig que no se’n adona.

Una Boira acompanyada de trons ocupa tota l’escena. Entra Jahvè

JAHVÈ: Com que no me’n adono, pobre ignorant? Creus que podràs guanyar-me a mi, el millor esgrimidor de l’univers (i l’únic fins el moment)?

CAÏM: No ho crec, estic del tot segur que ho farè. I després de guanyar-te, obriré les portes de l’Edèn a tothom, i tots tornarem a ser feliços sense haver de treballar ni haver de preocupar-nos per res.
La Boira s’esvaeix. Surt Jahvè
JAHVÈ: Llavors, fem-ho així. En una hora a la porta de l’Edèn tindrem el duel.
NARA:Que ets boig, Caïm? Que esdevenirà si perds? Qui podrà aplacar la fúria del creador? Que serà de nosaltres?
CAÏM(A Nara): I si guanyés? Coexistiríem en pau i harmonia, tu i jo, més enllà d’aquella muntanya (senyalant) On la terra mana llet i mel i formaríem una família sense pors sense patiments...Que feliços que seríem....
EVA:(Amb pena) Ves-te’n en pau, fill

Tots es desplaçaran fins la porta de l’Edèn, menys Adam que romandrà al llaç de la cabana.
Caïm que havia agafat l’espasa de Querub en front de Déu que porta una espasa laser.

JAHVÈ: A partir d’ara se te’n dirà Lòser, perquè vas lluitar i vas perdre.
CAÏM:Ara rai¡ No et passis, que ja vols tornar-me pols.....

Lluiten. Desprès d’una bona estona, Jahvè tira Caïm al terra i es disposa a matar-lo, però Nara apareix amb una branca d’Olivera :

NARA(Estabornint Déu amb d’un cop) : En toma (amb satisfacció veient Jahvè al terra) ja s’ha acabat, veieu que fàcil, tanta tonteria...(Plora i s’abraça a Caïm)... Què he fet? He matat un déu, he matat Jahvè....(entre sanglots) He acabat un ésser
CAÏM (Mentre obre la porta al paradís) També ens has obert la porta a la felicitat

Tots entren i tanquen la porta sense Adam

Victor Garcia & Jesús Román