Abel

El personatge d'Abel és un personatge de personalitat feble, envejós, covard, desganat i gandul.
Acata sense vacil·lar l'autoritat i accepta tot allò establert intentant utilitzar-ho en benefici propi. Caïm li inspira enveja i alhora por per la seva força i la seva superioritat.
Quan es sent desprotegit se'n va amb el seu pare.
Els seus trets són d'aspecte efeminant, com per exemple:

• Barbamec
• Ros
• Bell
• Veu aguda i ridícula.

EL PERSONATGE DE JAVHÈ

Javhè, representa al personatge de Déu.

Encara que no s’esmentin els seus trets físics, podem dir que té un caràcter molt dominant i avar, provocant un gran temor en els altres personatges.

Per la seva forma d’actuar, sembla ser venjatiu, omnipotent, estricte amb mal caràcter, poc comprensiu i capaç de saber mantenir l’ordre entre el cel i la Terra.

Alhora de comunicar-se amb els personatges, Javhè demostra tenir una llengua molt formal, correcte i culte. Sempre utilitzant un to d’autoritat.

Fiamma Sosa

Caïm

És el personatge més complex i el protagonista de l’obra.
És fill d’Adam i Eva i el germà gran d’Abel i Nara. Al contrari que la seva familia, en Caïm és inconformista i dubta molt sobre la divinitat del seu Jahvè. Està fart de totes les normes que imposa i que ell sigui el que fa la feina bruta mentre que el seu germà i el seu pare no fan res.
És rebel, i no es porta bé amb el seu pare. Està enamorat de Nara, la seva germana petita, i sempre es baralla amb el seu germà Abel, a qui finalment acava matant.
Demostra molt intel·ligència i determinació, crea paraules noves com per exemple la paraula “ plorar ”. És el més valent de tots i li té molt d’afecte a la seva mare. Té moltes ganes de viure la seva vida, distanciat de les normes que se l’imposen i vol veure el món que hi ha més enllà de l’Edén i els seus voltants.

ELISABETH OLMEDO.

Moments d'humor o ironia

• Quan parlen del collaret d'estrelles i Adam deixa veure la seva ignorància creient que les estrelles es poden agafar amb la mà.
• Quan diuen que a la relliscada també li podrien haver dit pífia.
• El parany que para Jahvé als revolucionaris en la revolta al cel, i com Querub explica que Satanàs feia propaganda de forma gens dissimulada.
• Quan Caïm porta la pera i li pregunten d'on l'ha tret i diu: " D'una perera!"
• Quan un personatge diu: Jo em rento les mans (es mira les mans), no literalment, es clar.
• Quan Caïm diu: La cova de Baixa-i-mira.
• Quan apareix el diable, que comença a parlar i tots el fan callar perquè adorna molt les frases i s'allarga molt.
• Quan expliquen que Eva es va equivocar d'arbre i no era la poma, la que volia provar, sinó la pera.
• El moment en què Abel i Nara proposen a Adam i Eva que els deixin el seu llit i ells s'escandalitzen.
• Les discusions s'abel i Caïm per aconseguir Nara, i ella que passa d'un a l'altre com si res.
• quan Caïm està parlant amb Querub del seu germà i li diu que és un imbècil.
• Quan Caïm li parla al seu pare amb molta ironia.
• Quan Caïm insulta al seu germà i es fa el fort davant de Nara.
• Quan Adam casa als seus dos fills i no paren d'interrompre'l.
• Que Adam no fa res, només menja, dorm i rondina.
• Quan Abel va corrents a la seva mare i li diu que li fa por Caïm perquè li ha pegat i es comporta com un nen petit.
• Quan Caïm li diu a Querub que el seu pare pensa que les coses fetes en diumenge no serveixen per res.
• Quan Caïm li diu a Nara que es quedi amb ell perquè Abel és més afeminat.
• Quan la Nara no deixa de preguntar que si li donaràn una casa quan es casi.
• Quan el Caïm es vol colar al jardí perquè Nara s'enamori d'ell.
• Quan Adam i Eva parlen de que no saben que fer amb Caïm.
• Quan Querub parla amb Caïm i li comenta que Jahvé ha preparat 10 manaments, Caïm es queixa de que triga molt a fer-los i Querub li respòn que és normal, ja que té tota l'eternitat.
• Quan Nara diu que els dos germans la comparteixin i en Caïm diu: "Com podríem anomenar el tipus de dona que fa això?"
• Quan en Caïm li diu a eva que li fabriqui una femella amb Adam.
• Quan el diable diu tota l'estona que estima molt a Eva i a Caïm i que s'arrepenteix d'haver causat el pecat.
• Quan Caïm es un moment diu: "Jo no sóc un marieta!"
• Quan en una escena de sobte apareix Nara seductora amb una flor a la boca.
• Quan després d'haver expulsat a Caïm, el que li preocupa a Eva es si no renyaran a Querub per haver-li donat l'espasa.
• Quan anomena una abella, a la que ha posat el nom pel seu germà Abel.
• Quan Adam fa callar a Eva cada dos per tres.

Marta Moreno

Modificació d'una escena

QUERUB: Home sacríleg, d’on has tret aquesta PERA?

Al mot pera els quatre àngels flecten el genoll dret a terra i abaten les espases

CAÏM: Del terra, és una pera tuberculoide
QUERUB: Com gosses tractar d’enganyar a un servidor de Jahvè. No veus que tan sols amb un gest de la seva mà, un simple gest, pot esclafar-te?
No ets res comparat amb ell, i l’has ofès, l’has ferit.
CAÏM: I que en sap Jahvè? No ha sigut capaç de mantenir un món ideal, tot es ple de dolor i sofriment. Em llevo quan encara es de nit i termino la feina quan la nit despunta. Aquesta no es la vida que ell va prometre als meus pares!
QUERUB: Els teus pares van pecar, i van rebre el seu càstic just i necessari, res més, s’ha acabat! Dóna’m la pera i sigues conseqüent amb les teves accions.
EVA (Aterrida): Ay, mare.....

Llavors, de sobte, els quatre angels desenvainà les espases i clavarles una per cada costat del tronc del Querub, i aquest caiguè abatut. Caïm els ho va agraïr, i a més, els angels van otorgar la poma a Caïm.

CAÏM: Ara em menjaré la pera i adquiriré coneixements... discerniré entre el bé i el mal, i el més important, m’equipararé a Jahvè.

Caïm mossegà la pera.

CAÏM: Oh! De sobte tinc la sensació de que ho conec tot... cap paraula s’escapa del meu vocabulari. A més ara em podré comparar amb Jahvè, estic al nivell d’una divinitat. Angels, vosaltres que m’heu ajudat, podrieu fer-me un últim favor?
Els angels afirmen
CAÏM: Porteu aquesta carta a Jahvè, encara que si es omniscient ja hauria de saber que tinc ganes de tenir un duel d’espases amb ell... però veig que no se’n adona.

Una Boira acompanyada de trons ocupa tota l’escena. Entra Jahvè

JAHVÈ: Com que no me’n adono, pobre ignorant? Creus que podràs guanyar-me a mi, el millor esgrimidor de l’univers (i l’únic fins el moment)?

CAÏM: No ho crec, estic del tot segur que ho farè. I després de guanyar-te, obriré les portes de l’Edèn a tothom, i tots tornarem a ser feliços sense haver de treballar ni haver de preocupar-nos per res.
La Boira s’esvaeix. Surt Jahvè
JAHVÈ: Llavors, fem-ho així. En una hora a la porta de l’Edèn tindrem el duel.
NARA:Que ets boig, Caïm? Que esdevenirà si perds? Qui podrà aplacar la fúria del creador? Que serà de nosaltres?
CAÏM(A Nara): I si guanyés? Coexistiríem en pau i harmonia, tu i jo, més enllà d’aquella muntanya (senyalant) On la terra mana llet i mel i formaríem una família sense pors sense patiments...Que feliços que seríem....
EVA:(Amb pena) Ves-te’n en pau, fill

Tots es desplaçaran fins la porta de l’Edèn, menys Adam que romandrà al llaç de la cabana.
Caïm que havia agafat l’espasa de Querub en front de Déu que porta una espasa laser.

JAHVÈ: A partir d’ara se te’n dirà Lòser, perquè vas lluitar i vas perdre.
CAÏM:Ara rai¡ No et passis, que ja vols tornar-me pols.....

Lluiten. Desprès d’una bona estona, Jahvè tira Caïm al terra i es disposa a matar-lo, però Nara apareix amb una branca d’Olivera :

NARA(Estabornint Déu amb d’un cop) : En toma (amb satisfacció veient Jahvè al terra) ja s’ha acabat, veieu que fàcil, tanta tonteria...(Plora i s’abraça a Caïm)... Què he fet? He matat un déu, he matat Jahvè....(entre sanglots) He acabat un ésser
CAÏM (Mentre obre la porta al paradís) També ens has obert la porta a la felicitat

Tots entren i tanquen la porta sense Adam

Victor Garcia & Jesús Román

L'ase- Laia García i Marta Moreno

El Diable

El Diable és secundari a l'obra, intenta aconseguir el perdó d'Eva alertant-la del perill que persegueix a la seva familia, ja que se sent culpable per haver-la enganyat i haver fet que Déu la castigués.

És un personatge covard, poruc i inquiet. Està penedit del que va fer en el seu dia, i com ha canviat, intenta esborrar els seus errors fent bones obres. És pesat i carregós, i no deixa d'atabalar a Eva perquè l'escolti i es faci càrrec del perill que envolta al seu fill Caïm.

Podriem definir al Diable com un traïdor penedit, proper i afectuós amb Eva. També és un personatge eloqüent, que dona voltes i voltes abans d'arribar al que vol dir.

Parla amb una fonètica lleidatana, amb un to formal i adequat, que en cap moment falta al respecte a cap altre personatge.

Físicament, el Diable és bru i té unes ales negres. La seva indumentària és vermella, una túnica sense mànigues i curta fins als genolls. Juntament amb la diadema vermella que porta, també duu una forca petita i sàndalies negres.

Keila García

LLENGUATGE DE L'OBRA

INSULTS:

• barroer
• boc bavós
• brètol
• capsigrany
• condemnat
• cornut
• desvergonyida
• doneta
• dropo
• em fas una mica d'angúnia
• esgarriacries
• foll
• groller
• il·lús
• imbècil
• incorregible
• infeliç
• llengut
• llepafils
• malànima
• maliciós
• murri
• nècia
• xafardera
• ximpleta

JOCS DE PARAULES:

• Li seguen l'herba sota els peus: l'enganyaven
• Ja no miro prim: ja no em fixo
• Eren la seva flaca: la seva debilitat
• Demanes prunes al pi: demanes l'impossible
• Peix fora de l'aigua: incòmode
• Posar les mans al foc: assegurar quelcom
• Et trauré la son de les orelles: t'espavilaré
• Somies truites de dos ous: creus que pot succeir quelcom impossible
• S'hi ha ficat la bruixa: amb la bruixa es refereix al diable
• El secret de l'ametller: que el sap tothom
• Jo me'n rento les mans: jo me'n desentenc
• Nedar i guardar la túnica: fer coses procurant evitar els perills
• La meva costella: Adam referint-se a Eva
• En sa vida no ha empunyat un mànec: no ha treballat
• Faci els ulls grossos: no li doni importància, no el castigui per quelcom mal fet
• Són carn i ungla: estan molt units

Laura Barrio Aguilar

La vaca suïssa - Laura i Keila

Mosques i mosquits-Jesús Román i Cristian Luque

EL PERSONATGE DE QUERUB

El personatge del Querub representa el màxim poder per sota de Jahvè. Ell i els seus companys, els àngels querubins, són una raça superior a la dels humans també creats per Jahvè.
En quant a les vestidures, en Querub porta una túnica blau sense mànigues fins als genolls, és ros platinat i porta una diadema daurada al cabell. Porta la punta de l’ala esquerra socarrimada.
Les seves ales i les sandàlies són blanques. També porta una espasa gran i brillant.
És un àngel, per tan és asexuat i s’encarrega de vigilar que ningú entri al jardí sagrat de Javhè.
Psicològicament, ens es mostrat com un àngel fidel al seu déu, a Javhè, encara que en Caïm li faci plantejar dubtes sobre les seves creences. Es deixa influenciar pel noi i pels seus pensaments raonables.
En Querub és prudent, subtil, amigable i proper, però també és autoritari i ha de complir el seu deure de no deixar entrar a ningú al jardí sagrat.


Elena Carceler

L'hipopòtam - Fiamma Sosa i Xavi López

Perfil de Nara

Perfil d'un personatge: Nara

Nara és la germana de Caïm i Abel, filla d’Adam i Eva. Va néixer, igual que els seus germans, en un ambient hostil; ja que havien expulsat als seus pares del Paradís. Ens és presentada amb els tòpics femenins més retrògrads. És el centre de les disputes dels seus germans, els dos volen casar-se amb ella, perquè és la única dona al món. Al final acaba casant-se amb Caïm, perquè aquest mata a Abel.
No es preocupa a ajudar a la seva mare a fer les tareas domèstiques i passa una mica d’ella. Te una llengua formal, com la de la seva mare Eva.
És una dona de pell llisa, llavis de maduixa... i el seu caràcter és tendra, dolça, seductora, coqueta, gandula, senzilla, clara, delicada...
Els adjectius que la defineixen són: gandula, nècia, bonica, indecisa, egoista, fina, presumida...

L'ase- Laia García i Marta Moreno

El pingüí - Carol Urvoy i Laura López

El Conill- Irene Lozano i Elisabeth Olmedo

ELS TEMES

En l'obra d'Alló que tal vegada s'esdevingué, es tracten 3 temes principals:

1. L'AUTORITARISME
2. EL MITE BÍBLIC
3. LA CRÍTICA DEL CONFORMISME

El primer és representat a través de l'autoritat paterna i la divina. L'excerceix Adam. Joan Oliver, de jove, se sentí temptat d'atacar, i aixó presenta la figura paterna amb trets força negatius.

El segon tema és la utilització del mite bíblic. No és l'única obra de Joan Oliver; en Noè al port d'Hamburg i El roig i el blau recull alguns aspectes i personatges de la tradició bíblica.

L'autor, en aquesta obra, profita els primers capítols del Gènesi.

Ofereix la seva particular visió del mite bíblic, a causa de la seva actitud rebel en front a la educació dins dels cànons de la moral catòlica que rebè desde ben petit.

El tercer i últim tema: EL gran inconformista de l'obra; Caïm. Els altres personatges estan més conformats o resignats a la seva vida, a l'autoritat, a les limitacions imposades. Caïm, en cap moment de l'obra no es resigna a acceptar allò que no entén, tot ho analitza i raona abans d'aceptar-ho.

En aquest aspecte, Caïm es converteix en el portaveu de l'actitud rebel i inconformista de l'autor.

Títol i Argument de l'obra

Relació del Títol amb l’obra
Existeixen molts mites sobre la creació del món. Perquè no ha pogut passar així? Qui ho diu que no? Algú ho sap?
Ningú sap el que va passar, i pot ser mai ningú ho sabrà... per tant totes les hipòtesis són igual de vàlides. Pot ser Javhè va crear a Adam i Eva, o pot ser no.
Per això crec que Joan Oliver amb aquest títol diu que potser aquesta historia va passar, o potser no.

Argument
Allò que tal vegada s’esdevingué proposa una versió paròdica del relat bíblic, per revisar el moment de la fundació de la família burgesa.
Joan Oliver ens remunta als orígens mítics de la humanitat per demostrar que els problemes de la institució matrimonial, radiquen en la falta de fonaments. També reflexiona sobre la necessitat de lluitar contra tot allò que atempta contra la raó i obstaculitza el pensament lliure mitjançant una visió crítica i humorística.

L'acció es desenvolupa al llarg d'un diumenge, i la història ens conta el triangle amorós que hi ha entre Abel Caïm i Nara.
Abel feble, envejós i manipulador aconsegueix a Nara gràcies al seu aparent bon comportament. Caïm valent, capdavanter, artista i independent a l llarg de la història fa tot per a guanyar l'amor de Nara; fins i tot a va a robar una pera del paradís, i gràcies a això es guanya més menyspreu per part del seu pare, Adam i una intensa preocupació per part de la seva mare, Eva.
Querub, l'àngel que va a advertir a Caïm de que si contínuava amb “el seu mal comportament” ja no podria deixar passar res al capdavant de Jahvé, en el fons confiava en que en un futur existeixin més persones com Caïm.
Nara, senzilla i despreocupada segueix el consell dels seus pares i al final tria a Abel per a casar-se. Caïm en una barreja de gelosia, ràbia, i impotència mata al seu germà donant un tràgic final a l'obra.

Michelle Galeano

ADAM

Pel que suposa els trets físics Adam té 22 anys tot i que aparenta uns 40. Té els cabells llargs i una barba descurada i porta una túnica.
Adam utilitza una llengua formal amb molts insults i també jocs de paraules amb passatges bíblics.
Adam és un home gandul, avar, amargat, negatiu i masclista, que enyora els temps en que estava al paradís, critica i insulta a Eva i menysprea a Caïm perquè creu que el posarà en evidència.

l'ostra - Michelle Galeano i Elena Carceler

el pollastret - Davinia i Anna

el gos - Víctor i Angela

ESCENOGRAFIA DE L'OBRA

Perfil d'Eva

Eva és una dona atractiva però una mica desfigurada pels embarassos que ha tingut. Té els cabells llargs i uns vint-i-dos anys però amb el seu aspecte aparenta que tingui al voltant d’uns quaranta anys.
És una bona mare que es preocupa per la seva família a més de que és l’única treballadora de la seva casa ja que, la seva filla Nara passa d’ella i els homes no es preocupen per la feina de casa. Està cansada de la vida que porta i aparenta els 40 anys perquè amb tota aquesta feina de criada per a la seva família no li dona temps a descansar ni a cuidar de ella mateixa. És una dona jove i a la vegada molt noble i simpàtica amb tothom. Quan es troba amb el diable i conversen no vol que ho Adam els vegi perquè la relació de ells no es molt bona, però això no vol dir que no sigui sincera com a persona o com a muller. Segons el llibre sembla que al diable li agradés Eva.
Els adjectius amb els que Eva s’identifica serien: carinyosa, amable, tendra, comprensiva,tranquil•la, protectora, treballadora, nècia, bondadosa, sacrificada, agradable, envellida, responsable,bona persona, insatisfeta, sentiment de culpabilitat, somiadora, positiva,noble, sincera.
Eva utilitza un llenguatge formal i sempre parla de manera correcta. La seva forma de parlar es semblant a la que es va inventar el seu marit Adam però utilitzant algunes paraules del seu fill Caïm.



Irene Lozano

Joan Oliver-Pere Quart

Joan Oliver, narrador, dramaturg, traductor i periodista, fa servir el nom de Pere Quart com a poeta. Neix el 29 de novembre de 1899 a Sabadell (Vallès Occidental), en el si d'una família de la burgesia industrial.
Passa la infància immers en un ambient de casa benestant. Estudia el batxillerat als Escolapis de Sabadell i més tard estudia Dret a la Universitat de Barcelona. És inquiet i rebel, i poc còmode amb els codis socials burgesos, estableix una forta amistat amb altres joves benestants sabadellencs com els escriptors Francesc Trabal i Armand Obiols, amb qui forma l'anomenat Grup de Sabadell, un grup marcat pel rebuig a la burgesia i pel desig de provocar la societat del moment.

Organitzen actes com els Anti-Jocs Florals, creen un Club de Senyors del qual nomenen un ase com a president, i celebren conferències grotesques. D'altra banda, però, també treballen per difondre la literatura catalana a Sabadell i al Vallès. El seu projecte més ambiciós és la creació de l'editorial La Mirada (actualment Fundació La Mirada) que, a més de publicar títols escandalosos per a les tendències d'aquell moment, també edita autors com Josep Carner i Carles Riba.

Al 1934, amb l'aparició del seu primer poemari, Les decapitacions, signa amb el que és el seu pseudònim poètic, Pere Quart (Pere, un dels noms de bateig, i Quart, perquè era el quart d'onze germans). Aquest poemari és considerat per la crítica com un dels més brillants escriptors de la seva generació.

Durant la guerra civil, Joan Oliver s'implica intensament en la lluita antifeixista.
El 1939 s'exilia a França, on està un temps amb altres escriptors. S'exilia, primer a Buenos Aires, on el col•lectiu de refugiats es trasllada en el vaixell Florida, i, finalment, a Santiago de Xile, on resideix nou anys.

A Xile, mira de guanyar-se la vida amb diversos oficis, tots efímers, i escriu guions radiofònics de propaganda antinazi. Torna a Catalunya el 1948, on troba un país derrotat i empobrit pel franquisme.

Poc després d'arribar, la policia registra casa seva, li retiren el passaport i ingressa a la presó Model de Barcelona on està dos mesos i mig. Uns mesos més tard, la seva dona, Conxita Riera, mor de leucèmia. Són per a Joan Oliver uns anys molt amargs.
Durant uns anys sobreviu treballant en una impremta familiar i fent traduccions, sobretot d'obres de teatre. La seva situació comença a canviar quan, el 1955, accepta la direcció d'una col•lecció de novel•la catalana a l'editorial Aymà.
El seu ressò com a poeta es produeix el 1959 amb l'aparició de la que ha estat considerada la seva obra mestra: el poemari Vacances pagades. Aquest llibre és un punt de referència per a tota una nova generació de poetes que, tenint a Pere Quart com a model, propugnen una nova manera de fer poesia, no elitista i més atenta a la realitat social.
Aquesta nova poesia, coneguda com a "poesia social", és el corrent literari hegemònic durant la dècada dels seixanta.

Joan Oliver es converteix en una figura pública i la seva actitud honesta i contestatària el fan veure com un símbol de la lluita antifranquista. És com una mena de "patriarca" per als més joves i participa activament en actes de protesta com els de "La caputxinada" (1966).

L'any 1970 és distingit amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
Lúcid fins a l'últim moment, Joan Oliver, segurament que més conegut en la història de la literatura catalana com a Pere Quart, mor el 19 de juny de 1986.



Davinia Coviella

Modificació d'una escena

Abel , Caïm i Nara parlant a la porta de casa.

Abel: Què germanet , buscant una dona? Ah no , que aquí no hi ha més dones , és a dir estàs condemnat a estar sol per sempre més... no com jo que ja estic casat amb Nara , que està bojament enamorada de mi.

Caïm: No creguis que t'estima tant... pot ser et sorprendries... pot ser estima a un altre... ja pots suposar a qui.

Abel: Vols dir? Doncs ella no t'estimarà tant si diu que ets lleig, pelut i no ets tan home com vols fer veure.

Caïm: Vols dir? Doncs mira germanet , no voldria dir coses que podrien ferir-te ...

Abel: Digues , digues! O pot ser ets un covard? O millor dit... un marieta!

Caïm: D'acord , t'ho dirè però... després no vagis plorant a la mare com fas sempre.
(Abel furiós). Nara està casada amb tu per interès , per no fer enfadar als pares.. Relament m'estima a mi i per cert , l'altre nit vam dormir junts i suposo que imaginas el que va passar.

Abel: Què? És cert això Nara?

Nara: Veuràs Abel... ell sempre m'ha protegit i...

Abel: No diguis més barbaritats poca vergonya...I tu Caïm, i tu ... (Comença a perseguir a Caïm amb una eina a la mà)

Caïm: Deixa'm en pau Abel, tu has volgut saber la veritat !

(Abel li dona amb la eina al cap i mata a Caïm)

Nara: Oh no Abel ! Desgraciat !

(Eva surt ràpidament de la casa)

Eva: Per l'amor de Jahvè... que has fet?



Aquest text correspon al desenllaç,a les pàgines 94 i 95.


Laia i Ángela