EL PERSONATGE DE JAVHÈ
Javhè, representa al personatge de Déu.
Encara que no s’esmentin els seus trets físics, podem dir que té un caràcter molt dominant i avar, provocant un gran temor en els altres personatges.
Per la seva forma d’actuar, sembla ser venjatiu, omnipotent, estricte amb mal caràcter, poc comprensiu i capaç de saber mantenir l’ordre entre el cel i la Terra.
Alhora de comunicar-se amb els personatges, Javhè demostra tenir una llengua molt formal, correcte i culte. Sempre utilitzant un to d’autoritat.
Encara que no s’esmentin els seus trets físics, podem dir que té un caràcter molt dominant i avar, provocant un gran temor en els altres personatges.
Per la seva forma d’actuar, sembla ser venjatiu, omnipotent, estricte amb mal caràcter, poc comprensiu i capaç de saber mantenir l’ordre entre el cel i la Terra.
Alhora de comunicar-se amb els personatges, Javhè demostra tenir una llengua molt formal, correcte i culte. Sempre utilitzant un to d’autoritat.
Fiamma Sosa
Caïm
És el personatge més complex i el protagonista de l’obra.
És fill d’Adam i Eva i el germà gran d’Abel i Nara. Al contrari que la seva familia, en Caïm és inconformista i dubta molt sobre la divinitat del seu Jahvè. Està fart de totes les normes que imposa i que ell sigui el que fa la feina bruta mentre que el seu germà i el seu pare no fan res.
És rebel, i no es porta bé amb el seu pare. Està enamorat de Nara, la seva germana petita, i sempre es baralla amb el seu germà Abel, a qui finalment acava matant.
Demostra molt intel·ligència i determinació, crea paraules noves com per exemple la paraula “ plorar ”. És el més valent de tots i li té molt d’afecte a la seva mare. Té moltes ganes de viure la seva vida, distanciat de les normes que se l’imposen i vol veure el món que hi ha més enllà de l’Edén i els seus voltants.
És fill d’Adam i Eva i el germà gran d’Abel i Nara. Al contrari que la seva familia, en Caïm és inconformista i dubta molt sobre la divinitat del seu Jahvè. Està fart de totes les normes que imposa i que ell sigui el que fa la feina bruta mentre que el seu germà i el seu pare no fan res.
És rebel, i no es porta bé amb el seu pare. Està enamorat de Nara, la seva germana petita, i sempre es baralla amb el seu germà Abel, a qui finalment acava matant.
Demostra molt intel·ligència i determinació, crea paraules noves com per exemple la paraula “ plorar ”. És el més valent de tots i li té molt d’afecte a la seva mare. Té moltes ganes de viure la seva vida, distanciat de les normes que se l’imposen i vol veure el món que hi ha més enllà de l’Edén i els seus voltants.
ELISABETH OLMEDO.
Moments d'humor o ironia
- Quan parlen del collaret d'estrelles i Adam deixa veure la seva ignorància creient que les estrelles es poden agafar amb la mà.
- Quan diuen que a la relliscada també li podrien haver dit pífia.
- El parany que para Jahvé als revolucionaris en la revolta al cel, i com Querub explica que Satanàs feia propaganda de forma gens dissimulada.
- Quan Caïm porta la pera i li pregunten d'on l'ha tret i diu: " D'una perera!"
- Quan un personatge diu: Jo em rento les mans (es mira les mans), no literalment, es clar.
- Quan Caïm diu: La cova de Baixa-i-mira.
- Quan apareix el diable, que comença a parlar i tots el fan callar perquè adorna molt les frases i s'allarga molt.
- Quan expliquen que Eva es va equivocar d'arbre i no era la poma, la que volia provar, sinó la pera.
- El moment en què Abel i Nara proposen a Adam i Eva que els deixin el seu llit i ells s'escandalitzen.
- Les discusions s'abel i Caïm per aconseguir Nara, i ella que passa d'un a l'altre com si res.
- quan Caïm està parlant amb Querub del seu germà i li diu que és un imbècil.
- Quan Caïm li parla al seu pare amb molta ironia.
- Quan Caïm insulta al seu germà i es fa el fort davant de Nara.
- Quan Adam casa als seus dos fills i no paren d'interrompre'l.
- Que Adam no fa res, només menja, dorm i rondina.
- Quan Abel va corrents a la seva mare i li diu que li fa por Caïm perquè li ha pegat i es comporta com un nen petit.
- Quan Caïm li diu a Querub que el seu pare pensa que les coses fetes en diumenge no serveixen per res.
- Quan Caïm li diu a Nara que es quedi amb ell perquè Abel és més afeminat.
- Quan la Nara no deixa de preguntar que si li donaràn una casa quan es casi.
- Quan el Caïm es vol colar al jardí perquè Nara s'enamori d'ell.
- Quan Adam i Eva parlen de que no saben que fer amb Caïm.
- Quan Querub parla amb Caïm i li comenta que Jahvé ha preparat 10 manaments, Caïm es queixa de que triga molt a fer-los i Querub li respòn que és normal, ja que té tota l'eternitat.
- Quan Nara diu que els dos germans la comparteixin i en Caïm diu: "Com podríem anomenar el tipus de dona que fa això?"
- Quan en Caïm li diu a eva que li fabriqui una femella amb Adam.
- Quan el diable diu tota l'estona que estima molt a Eva i a Caïm i que s'arrepenteix d'haver causat el pecat.
- Quan Caïm es un moment diu: "Jo no sóc un marieta!"
- Quan en una escena de sobte apareix Nara seductora amb una flor a la boca.
- Quan després d'haver expulsat a Caïm, el que li preocupa a Eva es si no renyaran a Querub per haver-li donat l'espasa.
- Quan anomena una abella, a la que ha posat el nom pel seu germà Abel.
- Quan Adam fa callar a Eva cada dos per tres.
Marta Moreno
Modificació d'una escena
QUERUB: Home sacríleg, d’on has tret aquesta PERA?
Al mot pera els quatre àngels flecten el genoll dret a terra i abaten les espases
CAÏM: Del terra, és una pera tuberculoide
QUERUB: Com gosses tractar d’enganyar a un servidor de Jahvè. No veus que tan sols amb un gest de la seva mà, un simple gest, pot esclafar-te?
No ets res comparat amb ell, i l’has ofès, l’has ferit.
CAÏM: I que en sap Jahvè? No ha sigut capaç de mantenir un món ideal, tot es ple de dolor i sofriment. Em llevo quan encara es de nit i termino la feina quan la nit despunta. Aquesta no es la vida que ell va prometre als meus pares!
QUERUB: Els teus pares van pecar, i van rebre el seu càstic just i necessari, res més, s’ha acabat! Dóna’m la pera i sigues conseqüent amb les teves accions.
EVA (Aterrida): Ay, mare.....
Llavors, de sobte, els quatre angels desenvainà les espases i clavarles una per cada costat del tronc del Querub, i aquest caiguè abatut. Caïm els ho va agraïr, i a més, els angels van otorgar la poma a Caïm.
CAÏM: Ara em menjaré la pera i adquiriré coneixements... discerniré entre el bé i el mal, i el més important, m’equipararé a Jahvè.
Caïm mossegà la pera.
CAÏM: Oh! De sobte tinc la sensació de que ho conec tot... cap paraula s’escapa del meu vocabulari. A més ara em podré comparar amb Jahvè, estic al nivell d’una divinitat. Angels, vosaltres que m’heu ajudat, podrieu fer-me un últim favor?
Els angels afirmen
CAÏM: Porteu aquesta carta a Jahvè, encara que si es omniscient ja hauria de saber que tinc ganes de tenir un duel d’espases amb ell... però veig que no se’n adona.
Una Boira acompanyada de trons ocupa tota l’escena. Entra Jahvè
JAHVÈ: Com que no me’n adono, pobre ignorant? Creus que podràs guanyar-me a mi, el millor esgrimidor de l’univers (i l’únic fins el moment)?
CAÏM: No ho crec, estic del tot segur que ho farè. I després de guanyar-te, obriré les portes de l’Edèn a tothom, i tots tornarem a ser feliços sense haver de treballar ni haver de preocupar-nos per res.
La Boira s’esvaeix. Surt Jahvè
JAHVÈ: Llavors, fem-ho així. En una hora a la porta de l’Edèn tindrem el duel.
NARA:Que ets boig, Caïm? Que esdevenirà si perds? Qui podrà aplacar la fúria del creador? Que serà de nosaltres?
CAÏM(A Nara): I si guanyés? Coexistiríem en pau i harmonia, tu i jo, més enllà d’aquella muntanya (senyalant) On la terra mana llet i mel i formaríem una família sense pors sense patiments...Que feliços que seríem....
EVA:(Amb pena) Ves-te’n en pau, fill
Tots es desplaçaran fins la porta de l’Edèn, menys Adam que romandrà al llaç de la cabana.
Caïm que havia agafat l’espasa de Querub en front de Déu que porta una espasa laser.
JAHVÈ: A partir d’ara se te’n dirà Lòser, perquè vas lluitar i vas perdre.
CAÏM:Ara rai¡ No et passis, que ja vols tornar-me pols.....
Lluiten. Desprès d’una bona estona, Jahvè tira Caïm al terra i es disposa a matar-lo, però Nara apareix amb una branca d’Olivera :
NARA(Estabornint Déu amb d’un cop) : En toma (amb satisfacció veient Jahvè al terra) ja s’ha acabat, veieu que fàcil, tanta tonteria...(Plora i s’abraça a Caïm)... Què he fet? He matat un déu, he matat Jahvè....(entre sanglots) He acabat un ésser
CAÏM (Mentre obre la porta al paradís) També ens has obert la porta a la felicitat
Tots entren i tanquen la porta sense Adam
Victor Garcia & Jesús Román
Al mot pera els quatre àngels flecten el genoll dret a terra i abaten les espases
CAÏM: Del terra, és una pera tuberculoide
QUERUB: Com gosses tractar d’enganyar a un servidor de Jahvè. No veus que tan sols amb un gest de la seva mà, un simple gest, pot esclafar-te?
No ets res comparat amb ell, i l’has ofès, l’has ferit.
CAÏM: I que en sap Jahvè? No ha sigut capaç de mantenir un món ideal, tot es ple de dolor i sofriment. Em llevo quan encara es de nit i termino la feina quan la nit despunta. Aquesta no es la vida que ell va prometre als meus pares!
QUERUB: Els teus pares van pecar, i van rebre el seu càstic just i necessari, res més, s’ha acabat! Dóna’m la pera i sigues conseqüent amb les teves accions.
EVA (Aterrida): Ay, mare.....
Llavors, de sobte, els quatre angels desenvainà les espases i clavarles una per cada costat del tronc del Querub, i aquest caiguè abatut. Caïm els ho va agraïr, i a més, els angels van otorgar la poma a Caïm.
CAÏM: Ara em menjaré la pera i adquiriré coneixements... discerniré entre el bé i el mal, i el més important, m’equipararé a Jahvè.
Caïm mossegà la pera.
CAÏM: Oh! De sobte tinc la sensació de que ho conec tot... cap paraula s’escapa del meu vocabulari. A més ara em podré comparar amb Jahvè, estic al nivell d’una divinitat. Angels, vosaltres que m’heu ajudat, podrieu fer-me un últim favor?
Els angels afirmen
CAÏM: Porteu aquesta carta a Jahvè, encara que si es omniscient ja hauria de saber que tinc ganes de tenir un duel d’espases amb ell... però veig que no se’n adona.
Una Boira acompanyada de trons ocupa tota l’escena. Entra Jahvè
JAHVÈ: Com que no me’n adono, pobre ignorant? Creus que podràs guanyar-me a mi, el millor esgrimidor de l’univers (i l’únic fins el moment)?
CAÏM: No ho crec, estic del tot segur que ho farè. I després de guanyar-te, obriré les portes de l’Edèn a tothom, i tots tornarem a ser feliços sense haver de treballar ni haver de preocupar-nos per res.
La Boira s’esvaeix. Surt Jahvè
JAHVÈ: Llavors, fem-ho així. En una hora a la porta de l’Edèn tindrem el duel.
NARA:Que ets boig, Caïm? Que esdevenirà si perds? Qui podrà aplacar la fúria del creador? Que serà de nosaltres?
CAÏM(A Nara): I si guanyés? Coexistiríem en pau i harmonia, tu i jo, més enllà d’aquella muntanya (senyalant) On la terra mana llet i mel i formaríem una família sense pors sense patiments...Que feliços que seríem....
EVA:(Amb pena) Ves-te’n en pau, fill
Tots es desplaçaran fins la porta de l’Edèn, menys Adam que romandrà al llaç de la cabana.
Caïm que havia agafat l’espasa de Querub en front de Déu que porta una espasa laser.
JAHVÈ: A partir d’ara se te’n dirà Lòser, perquè vas lluitar i vas perdre.
CAÏM:Ara rai¡ No et passis, que ja vols tornar-me pols.....
Lluiten. Desprès d’una bona estona, Jahvè tira Caïm al terra i es disposa a matar-lo, però Nara apareix amb una branca d’Olivera :
NARA(Estabornint Déu amb d’un cop) : En toma (amb satisfacció veient Jahvè al terra) ja s’ha acabat, veieu que fàcil, tanta tonteria...(Plora i s’abraça a Caïm)... Què he fet? He matat un déu, he matat Jahvè....(entre sanglots) He acabat un ésser
CAÏM (Mentre obre la porta al paradís) També ens has obert la porta a la felicitat
Tots entren i tanquen la porta sense Adam
Victor Garcia & Jesús Román
El Diable
El Diable és secundari a l'obra, intenta aconseguir el perdó d'Eva alertant-la del perill que persegueix a la seva familia, ja que se sent culpable per haver-la enganyat i haver fet que Déu la castigués.
És un personatge covard, poruc i inquiet. Està penedit del que va fer en el seu dia, i com ha canviat, intenta esborrar els seus errors fent bones obres. És pesat i carregós, i no deixa d'atabalar a Eva perquè l'escolti i es faci càrrec del perill que envolta al seu fill Caïm.
Podriem definir al Diable com un traïdor penedit, proper i afectuós amb Eva. També és un personatge eloqüent, que dona voltes i voltes abans d'arribar al que vol dir.
Parla amb una fonètica lleidatana, amb un to formal i adequat, que en cap moment falta al respecte a cap altre personatge.
Físicament, el Diable és bru i té unes ales negres. La seva indumentària és vermella, una túnica sense mànigues i curta fins als genolls. Juntament amb la diadema vermella que porta, també duu una forca petita i sàndalies negres.
Keila García
LLENGUATGE DE L'OBRA
INSULTS:
JOCS DE PARAULES:
- barroer
- boc bavós
- brètol
- capsigrany
- condemnat
- cornut
- desvergonyida
- doneta
- dropo
- em fas una mica d'angúnia
- esgarriacries
- foll
- groller
- il·lús
- imbècil
- incorregible
- infeliç
- llengut
- llepafils
- malànima
- maliciós
- murri
- nècia
- xafardera
- ximpleta
JOCS DE PARAULES:
- Li seguen l'herba sota els peus: l'enganyaven
- Ja no miro prim: ja no em fixo
- Eren la seva flaca: la seva debilitat
- Demanes prunes al pi: demanes l'impossible
- Peix fora de l'aigua: incòmode
- Posar les mans al foc: assegurar quelcom
- Et trauré la son de les orelles: t'espavilaré
- Somies truites de dos ous: creus que pot succeir quelcom impossible
- S'hi ha ficat la bruixa: amb la bruixa es refereix al diable
- El secret de l'ametller: que el sap tothom
- Jo me'n rento les mans: jo me'n desentenc
- Nedar i guardar la túnica: fer coses procurant evitar els perills
- La meva costella: Adam referint-se a Eva
- En sa vida no ha empunyat un mànec: no ha treballat
- Faci els ulls grossos: no li doni importància, no el castigui per quelcom mal fet
- Són carn i ungla: estan molt units
Laura Barrio Aguilar
EL PERSONATGE DE QUERUB
El personatge del Querub representa el màxim poder per sota de Jahvè. Ell i els seus companys, els àngels querubins, són una raça superior a la dels humans també creats per Jahvè.
En quant a les vestidures, en Querub porta una túnica blau sense mànigues fins als genolls, és ros platinat i porta una diadema daurada al cabell. Porta la punta de l’ala esquerra socarrimada.
Les seves ales i les sandàlies són blanques. També porta una espasa gran i brillant.
És un àngel, per tan és asexuat i s’encarrega de vigilar que ningú entri al jardí sagrat de Javhè.
Psicològicament, ens es mostrat com un àngel fidel al seu déu, a Javhè, encara que en Caïm li faci plantejar dubtes sobre les seves creences. Es deixa influenciar pel noi i pels seus pensaments raonables.
En Querub és prudent, subtil, amigable i proper, però també és autoritari i ha de complir el seu deure de no deixar entrar a ningú al jardí sagrat.
Elena Carceler
El personatge del Querub representa el màxim poder per sota de Jahvè. Ell i els seus companys, els àngels querubins, són una raça superior a la dels humans també creats per Jahvè.
En quant a les vestidures, en Querub porta una túnica blau sense mànigues fins als genolls, és ros platinat i porta una diadema daurada al cabell. Porta la punta de l’ala esquerra socarrimada.
Les seves ales i les sandàlies són blanques. També porta una espasa gran i brillant.
És un àngel, per tan és asexuat i s’encarrega de vigilar que ningú entri al jardí sagrat de Javhè.
Psicològicament, ens es mostrat com un àngel fidel al seu déu, a Javhè, encara que en Caïm li faci plantejar dubtes sobre les seves creences. Es deixa influenciar pel noi i pels seus pensaments raonables.
En Querub és prudent, subtil, amigable i proper, però també és autoritari i ha de complir el seu deure de no deixar entrar a ningú al jardí sagrat.
Elena Carceler
Perfil de Nara
Perfil d'un personatge: Nara
Nara és la germana de Caïm i Abel, filla d’Adam i Eva. Va néixer, igual que els seus germans, en un ambient hostil; ja que havien expulsat als seus pares del Paradís. Ens és presentada amb els tòpics femenins més retrògrads. És el centre de les disputes dels seus germans, els dos volen casar-se amb ella, perquè és la única dona al món. Al final acaba casant-se amb Caïm, perquè aquest mata a Abel.
No es preocupa a ajudar a la seva mare a fer les tareas domèstiques i passa una mica d’ella. Te una llengua formal, com la de la seva mare Eva.
És una dona de pell llisa, llavis de maduixa... i el seu caràcter és tendra, dolça, seductora, coqueta, gandula, senzilla, clara, delicada...
Els adjectius que la defineixen són: gandula, nècia, bonica, indecisa, egoista, fina, presumida...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)