Abel , Caïm i Nara parlant a la porta de casa.
Abel: Què germanet , buscant una dona? Ah no , que aquí no hi ha més dones , és a dir estàs condemnat a estar sol per sempre més... no com jo que ja estic casat amb Nara , que està bojament enamorada de mi.
Caïm: No creguis que t'estima tant... pot ser et sorprendries... pot ser estima a un altre... ja pots suposar a qui.
Abel: Vols dir? Doncs ella no t'estimarà tant si diu que ets lleig, pelut i no ets tan home com vols fer veure.
Caïm: Vols dir? Doncs mira germanet , no voldria dir coses que podrien ferir-te ...
Abel: Digues , digues! O pot ser ets un covard? O millor dit... un marieta!
Caïm: D'acord , t'ho dirè però... després no vagis plorant a la mare com fas sempre.
(Abel furiós). Nara està casada amb tu per interès , per no fer enfadar als pares.. Relament m'estima a mi i per cert , l'altre nit vam dormir junts i suposo que imaginas el que va passar.
Abel: Què? És cert això Nara?
Nara: Veuràs Abel... ell sempre m'ha protegit i...
Abel: No diguis més barbaritats poca vergonya...I tu Caïm, i tu ... (Comença a perseguir a Caïm amb una eina a la mà)
Caïm: Deixa'm en pau Abel, tu has volgut saber la veritat !
(Abel li dona amb la eina al cap i mata a Caïm)
Nara: Oh no Abel ! Desgraciat !
(Eva surt ràpidament de la casa)
Eva: Per l'amor de Jahvè... que has fet?
Aquest text correspon al desenllaç,a les pàgines 94 i 95.
Laia i Ángela
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada